Els Cautoceugos de nou ens posem en marxa. Aquesta vegada anem a fer les dues cimes més altes del parc natural de Sant Llorenç de Munt i L’obac. Es tracta del Montcau (1056 m) i la Mola (1104 m). És el quart i cinquè cim del projecte 100 cims.
Aquest cop anem: Anna, David, Francesc i Àlex.

Agafem la C-58 fins a Terrassa, després agafem direcció Matadepera. Entrem a la població i prenent l’avinguda de Can Marcet fins al final i seguint a la dreta pel carrer Boixaderes trobarem una entrada que ens porta al pàrquing de Can Robert.
Nosaltres anem a fer: Can Robert, Morral del Drac, el Montcau, la Mola i baixar pel camí dels Monjos.

Deixem el cotxe al pàrquing i enfilem un corriol que puja decididament a través del bosc fins a la pista. Aquí a 50 metres agafem un altre corriol que surt a mà dreta i que passa per unes tombes on ens porta un altre cop al camí principal i a uns 100 metres hi ha un pal indicador.

Aquí tenim l´opció d’anar a la Mola pel camí dels Monjos o pel Morral del drac o la Canal de l´abella. Nosaltres anem pel Morral del Drac. És un corriol amb una forta pujada però curta. Si en algun moment ens despistem, sempre s’ha d´anar a la dreta.

Un cop a dalt ens trobem amb una cruïlla de camins. Davant el Morral del Drac ( o la cova del Drac), i a l´esquerra hi ha la Mola i a la nostra dreta el Montcau i el coll d´Estenalles.

La cova és un impressionant monòlit de 25 metres d’alçada  amb una cavitat al centre que el travessa de costat a costat. Continuem per la dreta. El camí és de mitja muntanya,  on els arbres ens donen molta ombra.

Les vistes són fantàstiques.

Al cap d’1,30 h  arribem al peu del Montcau, a la denominada plaça del Coll D’eres.

Aquí hi ha un monòlit homenatge a Joan Maragall de l’11 de setembre de 1961.

Iniciem l’ascens. El camí és molt pedregós i amb una forta pujada  i amb algunes zones de pedres lliscants, els dies de pluja s´ha de vigilar molt. L’últim tram és el més complicat i ens hem d’ajudar una mica amb les mans per arribar.

Però  val la pena. Un cop a dalt les vistes són fantàstiques. Hi ha una Rosa dels vents que ens assenyala tot el turó amb un radi de 360 graus (Montserrat, els Pirineus. El Bages…).

Després de descansar una mica comencem el descens. És convenient anar amb precaució i baixar de forma segura.

Un cop avall tornem a agafar el mateix camí amb el que hem vingut i ens portarà fins a la Mola.

Tornem a passar pel Morral del Drac.

A partir d´aquí el camí fa una forta baixada per remuntar al cap d’uns 2 quilòmetres amb una pujada que ens fa passar per una canal la qual ens porta a una esplanada i ja veiem la Mola al fons.

Amb un petit esforç més ja estem a dalt de la Mola (el monestir de Sant Llorenç del Munt ).
L’edifici actual, reconstruït entre finals de segle XIX i mitjan segle XX, respecta l’estructura original aixecada a mitjan segle XI. Això el converteix en un bon exemple de la construcció religiosa catalana del romànic, sent un dels pocs monestirs purs d’aquest moment existents en l’actualitat.

Aquí parem per descansar una mica i menjar els entrepans.

Les vistes des de La Mola són impressionants: Montserrat, Sabadell, Terrassa, Collserola, Montseny i fins els Pirineus. Hi ha una rosa dels vents.
També hi ha un restaurant que ofereix servei de bar on podeu comprar les begudes.

Agafem el camí dels Monjos per baixar fins Can Robert.

El camí conserva encara restes de l’empedrat original i té una forta baixada.

El camí està molt ben indicat i amb un tres i no res ja estem al pàrquing de can Robert, però mentre baixàvem ja anàvem pensant en la propera sortida.