(DISSABTE 5 DE MARÇ A LES 8,30 DAVANT L´ESTACIÓ DE TREN DE BADALONA)
Aquí comencem una nova etapa per a un projecte nou.
Fer la caminata nocturna a Montserrat… pujar el Puigmal… potser a l´Aneto….no es tracta de córrer però sí de passejar.
Segona trobada: Monestir de San Jeroni de la Murtra-Poblat Ibèric Puig Castellar.
Aquest cop som 8 persones ( Epi, Dolors, Jordi i la seva filla,Pili, Xavier,Jordi i Alex) . Ens ha fet un temps fantàstic, tot el dia sol i amb una extraordinària visibilitat, però anem pas a pas.
Ens trobem tots a la parada de metro de Pompeu Fabra. Aleshores la nostra guia Epi ens porta tota l´avinguda Marti Pujol endavant passant per diversos parcs fins que enfilem la muntanya de la Serralada de Marina.
El camí és molt ampli i la pujada és suau. Entre rialles, històries i algún que altra pont romànic amagat arribem al monestir.
La Epi ens comenta que millor veure´l de baixada.
Així que continuem fins el poblat ibèric, i en un tres i no res ja estem a la porta principal.
Pugem el turó i ens quedem fascinats per les espectaculars vistes.
Ens trobem en un punt estratègic, des d’on tenim molt bona visibilitat. Es veu una bona part del Barcelonès, també la vall del Besòs, les serres prelitorals i fins les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny i el Pirineu ripollès.
L´investigador Ferrand Alexandri , al seu blog, explica com es va formar el poblat ibèric.
El poblat de Puig Castellar és un assentament d’una tribu laietana que es dedicava bàsicament a l’agricultura i a la ramaderia, i secundàriament a la metal·lúrgia i el teixit. El poblat, de forma el·líptica, amb un recinte de 100 m de llargada per 50 m d’amplada, hauria arribat a acollir 40 cases, cosa que permet calcular una població d’unes 200 persones. Els habitacles són de planta quadrangular de 30 a 50 metres quadrats, formats per dues o tres estances. A dins hi havia banquetes, estructures de mòlta o treball i llars de foc per cuinar o escalfar-se. Totes les cases tenien sòcol de pedra a la part baixa, sobre la qual es bastia la paret de tàpia o tovot. Els sostres estaven fets d’encanyissats coberts de fang que descansaven sobre bigues de fusta.
Ja amb gana i una mica cansats ens parem a esmorzar per agafar forces.
A continuació anem a l´ermita de Sant Climent i després al monestir. La baixada es fa ràpida i de seguida ens trobem a les portes del monestir.
Val la pena fer una aturada en aquest monestir.
Hem tingut tota la sort del món ja que creiem trobar-nos les portes tancades perquè només obren en diumenge però tot estava obert degut a una reunió.
Un cop a dins ens falta temps per veure-ho tot.
Uns van al claustre, d´altres a l’església esfondrada en bona part, i altres busquen on els Reis Catòlics van rebre Cristòfor Colom després del seu primer viatge a Amèrica, el 1493. És com si el temps s´hagués parat.
La explicació del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra està treta del Bloc de Ferrand Alexandri.
El monestir prengué el nom de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, però popularment li quedà el nom de la Murtra. Amb un origen difícil, la comunitat arribà a depassar la trentena de monjos en l’època d’esplendor. Joan II de Catalunya-Aragó va fer edificar el refetor, i el Reis Catòlics i Carles I, que hi residiren temporades quan anaven a Barcelona, hi van fer construir dues ales del claustre. La gran església, el claustre i el casal són obra dels segles XV i XVI. El 1835, quan es trobava en la plenitud, fou incendiat i exclaustrat, i el monument fou saquejat.
Després d´una estona transportats en el temps i l´espai a l´època dels Reis Catòlics, tornem a la realitat i emprenem el camí de tornada. Aquest cop anem per la riera de Canyet, uns fins la estació del metro i altres fins la estació del tren.
Pel camí ja anem preparant una tercera trobada , els ànims són molt bons i la jornada ha estat tot un èxit