Una vegada més els Cautoceugos ens posem en marxa (Sandra, Francesc i Alejandro), anem al Puigsacalm. Aquest cop ens acompanya la Sandra. La Sandra és tota una autèntica montanyenca que tan li fa pujar a les cimes més altes com endinsar-se a les coves més profundes, és una 4×4.
Sortim de Barcelona a 2/4 de 8. Agafem la C-17 fins a l’eix Vic-Olot . Després anem per la C-37 fins a la sortida de Sant Andreu de la Vola. Arribant al Veïnat de Dalt de la Vola girem a mà dreta i agafem la BV-5224 fins a la Collada de Bracons. Allà deixem el cotxe. Hi ha un petit descampat a mà dreta i esquerra.
El Puigsacalm és un dels cims més coneguts de Catalunya, i la seva ascensió es imprescindible per a qualsevol excursionista.
És una excursió de mitjana dificultat. El desnivell a guanyar és de 400 m.
Pujada acumulada: 400 m
Altura máxima: 1515 m
Distància aproximada: 10 km
Temps aproximat sense parades : 2h 25m
Ruta circular: No
Dificultat: 2 sobre 5
Davant nostre hi ha una pared de pedra que a simple vista és difícil de superar, però quan t´apropes es veu un caminet.
De mica en mica iniciem la pujada.
A partir d’aquí ens endinsem en una fageda de gran bellesa i seguint sempre el camí principal arribarem a la Font Tornadissa.
Durant el recorregut, s’aniran trobant marques de pintura vermelles i blaves o bé verdes i blanques.
Pel camí ens trobem amb força neu, això fa la excursió més divertida ja què no parem de tirar-nos boles i jugar una mica.
A partir de la Font Tornadissa comencem una forta pujada per uns prats molt verds sense gaire dificultats. Un cop a dalt, seguim les senyals blanques i verdes fins al cim.
Els últims metres són els més durs però ens permetran disfrutar d’unes magnífiques vistes.
Hem fet el cim. A l´horitzó veiem la platja de Roses i el Canigó.
Aprofitem el bon temps per fer un àpat i agafar forces per la baixada.
Mentre baixem anem parlant sobre la nostra propera sortida.