Els Cautoceugos ens posem en marxa. Aquest cop anem a fer nit a l’ermita de Sant Antoni a Montserrat. Som el Francesc, David , Didac, German i Alejandro.

Sant Antoni era considerada com la més solitària de totes les ermites i un dels racons més bonics de tot Montserrat amb unes vistes aèries fantàstiques del Cavall Bernat. A finals del segle XV va ser restaurada i ampliada per l’abat Cisneros.
L’ermita està a 1100 metres d’altitud i a 2 hores i 30 minuts caminant des de Montserrat.

Aquest matí la boira i la pluja ens acompanyen en tot moment.

Comencem pujant per les escales dels pobres fins a trobar el camí de Sant Jeroni.

A dalt d´un turó un ramat de cabres ens desvia una mica de la ruta. ( Les cabres existents a la Muntanya de Montserrat es van introduir l’any 1995, constituint actualment una població d’unes 200 aproximadament).

Ens desviem seguint unes marques grogues fins arribar  sota el Serrat de les Onze Hores. A partir d’aquí agafem una forta canal força dificultosa que ens portarà a Sant Antoni.

L’esforç ha merescut totalment la pena.

Les vistes són extraordinàries.

El Cavall Bernat el tenim a tocar quasi amb els dits.

Comencem a preparar el dinar.

Deixem les motxilles dins el refugi. Aquest està format per dues sales, una equipada amb estufa, taula i tarima de fusta per dormir i l’altra sala només té una tarima de fusta.

La boira s´ha disipat i ha deixat de ploure. El temps s’ha parat, semblava que estiguéssim a Shangri-La.

Després de dinar i descansar una mica, el Francesc i el David ens ensenyen a fer ràpel per la muntanya fins que es fa fosc.

Les vistes a la nit són fantàstiques.

A les 5.45 del matí ens toquen diana com a la mili per anar a veure el despertar del dia. Així que amb frontals, llanternes  i roba d’abrigar comencem a pujar pel darrera de l’ermita a través d’uns tallats a la roca i de mica en mica i agafant-nos a les arrels arribem al cim de l’agulla, una petita esplanada penjada a l’abisme amb unes vistes espectaculars.

Estem per damunt dels núvols, podem caminar per damunt d’ells.

Les llums dels pobles adjacents ens acompanyen i la música de fons dels mòbils del German i del Didac ens transporta per uns moments a una altra dimensió.

Un cop hem tornat a la terra baixem cap al refugi i ens preparem un bon esmorzar. Recollim les coses i fem la motxilla per tornar a la civilització

La pluja i la boira s´han esvaït i el sol vol tornar a sortir.
La Muntanya  de Montserrat és màgica.