Els Cautoceugos de nou es posen en marxa.
Aquest cop el Xavier i jo anem a la via romana de Capsacosta. Comença a Sant Salvador de Bianya i acaba a Sant Pau de Segúries (un total de 17 kilòmetres entre anar i tornar).
La via romana de Capsacosta és una autèntica obra d’enginyeria romana i d´una extraordinària importància i bellesa. S´anomena la Via Annia, la cual es conserva en bon estat. És un ramal de la via Augusta. Té més de dos mil anys d’antiguitat, i anava des de Figueres, cap a la Vall de Bianya i el Ripollès,.
Deixem el cotxe a Sant Salvador de Bianya. D´ allà surt un camí que ens porta fins una mena de monòlit romà fet de pedra i a partir d´aquí comencem a pujar.
Pel camí veiem diferents elements d´aquesta via romana com l´empedrat, murs de contenció, guarda-rodes, canalitzacions de l´aigua etc.
Al fons veiem tota la vall de Bianya i també ens trobem amb un edifici en ruïnes del segle XVII que havía estat un hostal i posteriorment una ferreria segons un rètol.
Nosaltres continuem pujant, ens trobem amb un desnivell entre el 10 i 20%.
Al llibre “Memòria de la intervenció arqueològica a la Via del Capsacosta – Finca de Can Pere Sastre (Vall de Bianya, La Garrotxa)” explica com van construir la via romana:
<<El camí es construí en “serpent”, a causa del gran desnivell que hi ha. És a dir, en curts fragments rectes sostinguts per sòlides plataformes (més o menys quadrades) i murs de contenció fets amb grans blocs de pedra seca, de dimensions considerables. Aquestes plataformes són un dels elements constructius més importants de la via, ja que en alguns punts arriben a tenir 3’75 metres d’alçada i formen unes corbes molt tancades, amb unes pendents que en certs llocs oscil.len entre el 10 i el 20 %.>>
El dia se´ns fa curt però ja és hora de tornar a la realitat, deixem enrera l´enginyeria romana i enfilem el camí de baixada. Tenim de cara el sol i les fantàstiques vistes de la vall.