Una vegada més els Cautoceugos ens posem en marxa. Aquest cop anem amb la Dolors, Nuria, Cristian, Francesc i Alejandro.

Són les vuit del matí i hem quedat amb la Nuria al metro de Torras i Bages, amb la Dolors i el Cristian al començament de Santa Coloma.
El termòmetre ens marca 11 graus. El Sol està sortint tímidament. El vent ve gelat per la nevada d’aquesta nit passada als Pirineus.

Nosaltres anem a fer una ruta circular. Santa Coloma, Puig Castellar, ermita de Sant Climent, Sant Jeroni de la Murtra i Santa Coloma.
Dificultat: Fàcil
Durada: 5 hores i 14 minuts
Desnivell: 376 metres
Distància: 14 quilòmetres i 25 metres

Comencem bordejant el riu Besòs pel cantó esquerre. Passem per Can Zam i anem trobant forces variants per fer la pujada al Puig Castellar però el Francesc que coneix molt bé tota la zona ens diu per on pujar.

A poc a poc i amb una pujada constant anem vorejant els turons de la serralada de Marina fins a arribar al poblat Ibèric Puig Castella.

Les vistes són magnífiques. El dia està clar i es pot veure perfectament Barcelona i Badalona.

El Cristian, professor d´història, ens explica qui vivia en aquest poblat. Faré un petit resum del que ens explicava perquè si escrivíssim tot el que ens va dir podríem omplir ben bé un parell de llibres. És un magnífic historiador.
El poblat ibèric Puig Castellar està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta del turó del Pollo, de 303 metres d’altitud, amb una superfície que deu superar lleugerament els 4.000 m². Les magnífiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que devia ser un poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava un tram important de la línia de costa, la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas cap a l’interior, cap al Vallès. Fou ocupat des del segle VI aC fins a l’inici del segle II aC i pertanyia al poble dels laietans, el qual habitava el territori que s’estenia aproximadament des del riu Llobregat fins a la Tordera i cap a l’interior per la vall del Llobregat i el Vallès.

Després de les fotos de rigor i descansar una mica continuem. Anem baixant per l´altre cantó fins a un petit turó on està l´ermita de Sant Clement.

Continuem baixant pels corriols fins al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Està tret del full que donen a l´entrada i del nostre professor Cristian:
Els monjos jerònims el van construir i l´habitaren des del 1416 fins al 1835. Fou fundat pel mercader barceloní Bertran Nicolau a l´antic mas de la Murtra.
La comunitat va arribar a tenir uns trenta monjos. Però el més important és que aquest monestir va atreure molts reis com Joan II, els Reis Catòlics, Carles I i Felip II.

També hi ha escrits d´aquella època i un quadre pintat on apareix l´audiència dels Reis Catòlics a Cristòfor Colom. Ell va estar un mes aproximadament esperant aquesta audiència. Venia del seu primer viatge a les Amèriques.

Es un Refetor.Antic menjador dels monjos jerònims.La comunitat menjava en silenci.

Claustre.Era el lloc de trànsit on el monjos preparaban el seu esperit. Ès fet de pedra de Monjuïc pels mestres Jaume Alfons, Pere Baset i Joan Safont.

El gran incendi del 1835 va destrui l´església i part del claustre.

Font de Sant Miquel. Rep el seu nom d´una capella lateral de l´església, avui desapareguda.

El silenci és un dels principals tresors del monestir.

Continuem baixant cap a Santa Coloma.

Són les dues del migdia, ja tenim gana així que anem a dinar a un lloc recomanat pel Cristian. Vam dinar molt bé.
Els dies de la tardor són més curts i de seguida es fa fosc.

Mentre anem baixant pel carrer principal anem parlant de la propera sortida.