Una vegada més els Cautoceugos ens posem en marxa. Aquest cop anem amb la Marta, Joan, David, Francesc i Alejandro.
Anem a fer una excursió circular desde el Velòdrom d´Horta, ens dirigim a San Cugat, a continuació Cerdanyola i tornem al velòdrom.
Distància: 21,7 quilòmetres
Dificultat: fàcil, mitjana
Durada: 9 hores amb parades
És un recorregut sense massa desnivell. Trobarem senyals i pals indicadors en totes les cruïlles. Tot i així és fàcil de perdre´s, però tots el camins porten a Roma.
Comencem al final del carrer dels Germans Desvalls, passat un centre educatiu, no té pèrdua, és el camí de Valldaura.
Trobem senyals del Camí de Sant Jaume, del GR6 i de la Marató de Collserola. Nosaltres anem pel GR6. És una bona pujada
Poc a poc ens endinsem per uns corriols i pistes estretes i envoltades d’arbustos.
Al cap d´una hora i 30 minuts arribem a l´Ermita de Sant Medir.
El primer document que hi fa referència data de l’any 962. Es tracta d’una construcció romànica de caire tradicional.
Actualment, la colla de La Penya Regalèssia és l’encarregada voluntàriament de mantenir el bell paratge de la Vall de Sant Medir.
A continuació prenem el camí de Can Borrell, que baixa a mà dreta . En arribar a Can Borrell, antiga masia i actualment restaurant continuem a mà esquerra i al cap d´un quilòmetre veiem el Pi d’en Xandri i el campanar de Sant Cugat.
Aquest magnífic pi, està considerat un dels pins més vells de Catalunya. Conegut com Pi d’En Xandri, perquè aquestes terres eren propietat d’un pagès anomenat Xandri.
Fem una petita parada per hidratar-se i continuem cap a Cerdanyola.
Agafem una pista a mà dreta abans d´entrar a Sant Cugat que ens indica direcció Cerdanyola
. Ens endinsem per boscos de pins, alzines i matolls, direcció Can Coll (Torrent de Can Coll, un espai situat en plena natura i que està totalment adaptat per a gaudir d’un dia de barbacoa a l’aire lliure.)
Continuem passant per Flor de Maig. Són les dues del migdia i ja tenim una mica de gana.
El Francesc que coneix tots els indrets ens porta a dinar a Casa Juaco. Es dina molt bé i de qualitat. Els preus piquen una mica però val la pena.
El camí de tornada amb pujades i baixades el fem amb poca llum.
El dia és més curt i les ombres ens van atrapant. Però ha estat una jornada fantástica. Les vistes de Barcelona il.luminada són extraordinàries i amb la llum de les llanternes i els mòbils tornem al principi de la sortida.
Una veu amparada per la foscor pregunta:
On anem la setmana que ve?