De nou els Cautoceugos ens posem en marxa. Aquest cop anem: Dídac i Alejandro. Anem a fer una ruta circular passant per 6 espectaculars ermites de Montserrat (en total hi ha 15 ermites).
Amb aquesta ruta podreu veure moltes de les ermites que encara segueixen en peu, ruïnes i restes d’altres que l’exèrcit francès va destruir l´any 1812.
L’itinerari és de dificultat mitjana-alta i d’una durada aproximada de 6 hores i 30 minuts (sense gaire parades). Amb un desnivell de 455 metres, aquest recorregut és ideal per a persones que estiguin habituades a llargues caminades. Podreu veure les ermites de Sant Miquel, Sant Jaume, Sant Joan, Sant Onofre, Santa Magdalena Miranda de Santa Magdalena i Santa Anna.
També podreu veure algunes de les agulles més conegudes, com la Mòmia, l’Elefant i el Mico.
Comencem pel camí pavimentat que surt a mà esquerra davant de l’estació del funicular de Sant Joan, i ens portarà fins a la capella de Sant Miquel. Seguint la pista ascendent, arribem al trencall del mirador de la Creu de Sant Miquel. Val la pena desviar-se i arribar fins al mirador.Les vistes panoràmiques del Monestir, dels Pirineus i del Delta del Llobregat són espectaculars.
Uns metres més endavant trobem la Capella de Sant Miquel. Una ermita molt ben conservada i restaurada amb una petita zona per descansar.
Continuem per la pista ascendent i arribem a la bassa de Sant Miquel, vinculada sens dubte als orígens més remots de la capella.
Després seguim a mà dreta per una forta pendent fins que veiem el Pla de les Taràntules, on es troba l’estació superior del funicular de Sant Joan.
Aquí agafarem el camí de l’esquerra. Un cartell ens indica el camí de Sant Joan. A uns 100 metres alcem la vista i veiem una balma rodejada d’arbres i un mur. Aquesta és l’ermita de Sant Jaume. A mà dreta hi ha un petit sender entre matolls que ens portarà fins a la paret del mur.Aquesta ermita està pràcticament en ruïnes i s’ha de grimpar per arribar-hi. Si no estàs acostumat a grimpar no recomano pujar, ja què la part més delicada i perillosa és la baixada. Si no portes cordes per fer un rapel no hi pugis.
Continuem en direcció Sant Joan. Abans passem per una recuperada escala que li diuen l’escala de Jacob. Des d’aquí anem directament a l’ermita de Santa Magdalena. Nosaltres continuem fins Sant Joan i Sant Onofre, on aquest últim el trobem dins d´una llarga escletxa a la roca.
L´ermita de Sant Joan està a tocar de la de Sant Onofre. L’ermita està construïda aprofitant una gran balma i està descrita per l’abat Pedro de Burgos i per Argaiz.
L’abat Pedro de Burgos explicava que aquesta ermita es construí dins d’unes coves a 40 varas de terra [1] i explica que s’entra en ella “por un puente de palos hincados en la peña y que pone gran espanto a los que pasan por ella”. L´escriptor Alexandre Laborde explica que l’ermita tenia unes quantes habitacions baixes que eren un vestíbul obert, una cambra, una capella, una cuina i flors. Els arbres arribaven fins a les finestres. Tenia dues cisternes. Aquesta ermita estava unida abans a l’ermita veïna de Sant Joan, però es manà destruir la comunicació per augmentar l’aïllament entre les dues ermites. Si els ermitans es volien veure s’havia de caminar mitja hora.
En aquesta ermita hi visqué l’arquebisbe de Tarbes el 1790 exiliat amb motiu de la Revolució Francesa.
Es troba en bon estat de conservació, es pot apreciar: murs, passos, cisternes d’aigua i les antigues escales d’accés.
Al segle XX un restaurant ocupà part de l’espai de l’ermita. Avui en dia ja no queda res d´aquest restaurant.
Nosaltres continuem i pugem per l´escala de Jacob fins a l’ermita de Santa Magdalena.
Pràcticament no queda res de l’ermita. Només es conserven les ruïnes i part del mur de la casa
Continuem per l’esquerra del mirador pujant una forta pendent empedrada una mica exigent la qual ens porta fins la Miranda de Santa Magdalena, una agulla amb vistes espectaculars.
És el punt més alt d’aquesta excursió i un dels cims més alts de la muntanya de Montserrat (1.132 metres).
Després de descansar una bona estona tornem al Pla de les Taràntules. Aquí agafem el camí de Sant Jeroni fins al seu començament on un rètol indica Sant Jeroni a mà esquerra i Montserrat a mà dreta. Nosaltres agafarem el camí de la mà dreta. Anem a l’altre cantó de Montserrat a la recerca de l’ermita de Santa Anna. S´ha de tenir en compte que a uns 2 quilòmetres ens trobarem amb un rètol que ens indica Pla dels Ocells i Montserrat. Nosaltres anem en direcció Montserrat.
Al cap d’una petita estona entre pins, alzines i roures ens trobem amb l’ermita de Santa Anna.
Actualment l’ermita està en restauració i pràcticament no es pot veure res.
Al pal informatiu podem veure l’estat i estructura original.I des d’aquí, baixem per les mítiques escales dels pobres que ens portaran al monestir de Montserrat. Mentre baixem les 870 escales anem parlant de la nostra propera sortida.