Els cautoceugos ens posem de nou en marxa. Som l’Anna, el Francesc i l’Alejandro. Anem a fer la via ferrada del Torrent dels Abadals a Castellbell i el Vilar.

És una via bastant nova i accessible per tothom. A més a més en aquesta zona s’ajunten tres vies més: el Torrent Tortuguer, molt senzilla. Després la del Turó del Marquès és un K3 i la més difícil, i per ultim la Cinglera del Resistent que és un K6 en alguns punts i en d’altres un K5.
Abans de res cal estar molt ben informats i saber a on volem anar. Aquí no hi ha apenes senyalitzacions i t’has de guiar per unes altres persones que l’hagin fet.
Nosaltres anàvem a fer la del Torrent dels Abadals i hem acabat a la ferrada del Turó del Marquès passant per la Cinglera del Resistent però aquesta no l’hem fet.
Per arribar a Castellbell i el Vilar des de Barcelona agafarem la C55 i aparcarem a la colònia Burés davant del Pont Vell (un antic pont del segle XV que creua el Llobregat).

Passem el pont i prenem el camí de l’esquerra fins a arribar a una granja de gallines.

Ens situem a les reixes de la porta principal i a mà dreta entre les reixes hi ha un camí estret ple de matolls però a uns tres metres ens trobem amb un cartell tapat per la vegetació que ens assenyala el principi del recorregut (és l’únic que trobarem en tot el camí).

Continuem a mà dreta i baixem fins a la boca d’un túnel.

Després ens endinsem (cal portar llanternes o frontals, està totalment fosc) . En època de pluges cal anar amb molt de compte perquè el túnel és una riera i passa aigua. Té una longitud de 80 a 100 metres.

En sortir del túnel els que vulguin fer el Torrent dels Abadals han de seguir la riera cap endavant. Nosaltres aquí ens equivoquem i pugem a mà dreta per unes roques i ens desviem de l’itinerari. Vam descobrir una altra nova ruta molt aconsellable per a aquells que vulguin una mica més d’aventura. Tot està ple de camins. Una cosa has de saber, que cap amunt arribes a les vies ferrades de la Cinglera del Resistent i al Turó del Marquès i cap avall a la carretera i al poble.

Nosaltres continuem pujant i ens trobem amb curts ressalts equipats amb claus i material que ens faciliten la pujada i unes escales que ens deixen prop del Turó del Marquès.

Un cop a dalt les vistes són fantàstiques.
Com era aviat i estàvem amb ganes de fer més coses, mirem una altra muntanya propera del repte dels 100 cims. I trobem l’ermita de Sant Salvador de les Espases. Aquesta en Olesa de Montserrat a 5 minuts d’aquí.

Així que anem a Olesa de Montserrat.

Després de passar el Pavelló Municipal Esportiu Salvador Boada continuem recte i arribem al final de l’asfalt, on trobem una bifurcació amb un pal indicador.

Distància recorreguda: 14 quilòmetres (anada i tornada)
Desnivell acumulat. Pujant: 651 metres, baixant: 651 metres
Temps de pujada: 2 hores 49 minuts
Temps de baixada: 2 hores 22 min

Passem a tocar d´unes basses. El camí comença a pujar entre camps d´oliveres.

Caminem fins a un plafó al costat del camí que ens indiquen que entrem a la reserva de Puigventós.

Poc després trobem a la nostra esquerra la font de la Roureda i a continuació un pàrquing per a vehicles i una petita zona de lleure amb unes taules on poder descansar una mica després de la pujada feta.

A l’altre costat del camí hi ha un monòlit en record de dos alpinistes olesans morts el 1990 en una expedició al Hidden Peak, al Pakistan.
Anem pel camí que va a la dreta i que flanqueja el Puig Cendrós. Nosaltres seguim fins que veiem un rètol de ferro que en lletres fetes a mà ens indiquen la direcció cap a Sant Salvador. Prenem el corriol a l’esquerra amb esglaons fets amb travesses de fusta i en pocs minuts estem en un petit coll sobre la Serra de l’Afrau.

A la dreta tenim una creu de ferro amb una imatge de ferro de Sant Bernat Menthon.

Continuem recte agafant el sender  per unes escales fetes amb travesses de fusta .

La vegetació esdevé més espessa i compacta.

Al fons veiem el nostre objectiu, la piràmide rocosa de Sant Salvador, amb l’ermita encimbellada al capdamunt i a la que hi arribarem en 15 minuts.

L’ ermita està documentada des de l´any 1342. Està construïda sobre una altra ermita més antiga que corresponia al desaparegut Castell de les Espases (S. IX). La capella es troba a la confluència dels municipis d’Olesa M., Vacarisses i Esparreguera.
Són diverses les llegendes i mites que s´expliquen de Sant Salvador. La més coneguda parla de la seva creació. Diu la llegenda que el comte de Barcelona, Ramon Berenguer, lluitava contra els sarraïns quan el Llobregat era la frontera entre els dos regnes. Sentint-se el Comte acorralat en plena batalla, demanà ajuda al Salvador, qui se li aparegué oferint-li el seu ajut. Fou llavors, en el moment més difícil de la batalla, quan començaren a caure espases i fletxes de foc contra els sarraïns. L’ermita es va construir en commemoració d’aquests fets.

Al costat de l’ermita, aprofitant una gran balma de les roques hi ha construït un petit refugi. L’ accés a l’ampli menjador és lliure, tot i que el dormitori roman tancat. Per pujar al cim de Sant Salvador cal entrar al menjador (obert) del refugi i travessar la porta que condueix al cim a través d´unes escales..Els membres de l’Associació d’Amics de Sant Salvador de les Espases (creada el 1970) vetllen pel manteniment i promoció de tot el complex.

Des de la balconada de davant l´ermita baixa un senderó que va a La Puda (cartell) que ens porta en 3 minuts a una cova, tancada amb reixa, que conté una Mare de Déu de Montserrat.

Després de descansar una estona i menjar els entrepans per agafar forces tornem pel mateix camí per on hem vingut però hi ha altres camins que porten a Montserrat per les muntanyes.

Els hem apuntat per estudiar el seu recorregut per properes sortides.