Una vegada més els Cautoceugos ens posem en marxa. Aquest cop anem a fer dos cims del nostre projecte 100 cims. Sant Ramon (al terme municipal de Sant Boi de Llobregat) i el Poblat Ibèric Puig Castellar situat al parc de la Serralada de Marina. És el nostre desè i onzè cim.
Aquest cop anem: Anna, Francesc i Àlex.
L’ ermita de Sant Ramon es troba al cim de la muntanya de Sant Ramon (també coneguda com a Montbaig), al terme municipal de Sant Boi de Llobregat.

A Sant Ramon s’hi pot pujar des de molts llocs. Nosaltres anem pel carrer Eusebi Güell fins al final i després continuem pel carrer Ter on hi ha al començament una pendent pronunciada però després es converteix amb un passeig molt agradable.

El recorregut és d’uns 3 quilòmetres.

L’ advocació de l’ermita és la de Sant Ramon Nonat, el patró dels nounats. L’ ermita es va construir entre 1875 i el 1887. Abans de la construcció de l’ermita, la muntanya era coneguda pel nom de Golbes.

Després continuarem per una petita pista que ens portarà a la pista principal que puja directament a l’ermita.

Aquí hi trobem unes fantàstiques vistes de la Mola, Montserrat, Puig d’Olorda i de la costa.

Descansem una mica i fem les fotos de rigor. Hi ha un bar en el mateix edifici de l’ermita.A la tornada agafarem un corriol que ens portarà de nou a la pista principal i d’aquí al punt de partida on acabarem la nostra primera ruta.

Ara anem a la segona ruta del dia, al poblat ibèric Puig Castellar que està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta del turó del Pollo, de 303 m (Santa Coloma).

Primer anem fins al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Després a poc a poc i amb una pujada constant anirem vorejant els turons de la serralada de Marina fins a arribar al poblat Ibèric Puig Castellar.

Té 303 metres d’altitud i amb una superfície lleugerament superior als 4.000 m², les magnífiques condicions defensives i de control de territori fan pensar que devia ser un poblat important.

L´investigador Ferran Alexandrí, al seu blog, explica com es va formar el poblat ibèric:
“el poblat de Puig Castellar és un assentament d’una tribu laietana que es dedicava basicament a l’agricultura i a la ramaderia, i secundariament a la metal·lúrgia i el teixit.

El poblat, de forma el·líptica, amb un recinte de 100 metres de llargada per 50 metres d’amplada, hauria arribat a acollir 40 cases, cosa que permet calcular una població d’unes 200 persones.

Els habitacles són de planta quadrangular de 30 a 50 metres quadrats, formats per dues o tres estances. A dins hi havia banquetes, estructures de mòlta o treball i llars de foc per cuinar o escalfar-se. Totes les cases tenien sòcol de pedra a la part baixa, sobre la qual es bastia la paret de tàpia o tovot. Els sostres estaven fets d’encanyissats coberts de fang que descansaven sobre bigues de fusta.

Fou ocupat des del segle VI aC fins a l’inici del segle II aC, moment en què és abandonat, possiblement a causa dels esdeveniments relacionats amb la Segona Guerra Púnica.”

Ens trobem en un punt estratègic, des d’on tenim molt bona visibilitat. Es veu una bona part del Barcelonès, també la vall del Besòs, les serres prelitorals i fins les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny i el Pirineu.

A continuació anem a l’ermita de Sant Climent i després al monestir de Sant Jeroni. La baixada es fa ràpida i de seguida ens trobem a les portes.

Val la pena fer una aturada en aquest monestir però avui estava tancat.
L’ explicació del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra està treta del Bloc de Ferran Alexandrí:
“el monestir, prengué el nom de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, però popularment li quedà el nom de la Murtra. Amb un origen difícil, la comunitat arribà a depassar la trentena de monjos en l’època d’esplendor. Joan II de Catalunya-Aragó va fer edificar el refetor, i els Reis Catòlics i Carles I, que hi residiren temporades quan anaven a Barcelona, hi van fer construir dues ales del claustre. La gran església, el claustre i el casal són obra dels segles XV i XVI. El 1835, quan es trobava en la plenitud, fou incendiat i exclaustrat, i el monument fou saquejat.

També hi ha escrits d´aquella època i un quadre pintat on apareix l’audiència dels Reis Catòlics a Cristòfor Colom. Ell va estar un mes aproximadament esperant aquesta audiència. Venia del seu primer viatge a les Amèriques.”

I mentre continuem, pel camí de tornada anem parlant de la nostra propera sortida.