Els Cautoceugos de nou ens posem en marxa. Aquesta vegada anem a fer la Morella 596 metres. És el tercer cim del projecte 100 cims. Anem: Anna, Cristian, David, Francesc i Àlex
La Morella és el cim més alt del Massís del Garraf. Es troba en el terme municipal de Begues a la comarca del Baix Llobregat.

El nostre El recorregut anirà des de Begues a la Morella, després tornarem enrere, farem les Agulles, la Clota, Can Bassoles, el Castell D’Eramprunyà i finalitzàrem a Bruguers. S’ha de dir que per fer aquesta excursió es necessiten dos cotxes. Un a Bruguers i l´altre a Begues

Sortim de Begues i comencem a pujar pel camí del Garraf. Deixem el cementiri a mà esquerra i una mica més amunt creuem una tanca de ferro i agafem el corriol que ens porta fins al GR 92, on i trobem un pal indicador que ens posa la Morella a mà dreta i les Agulles a mà esquerra.

Continuem per un camí força ampli, fins que ja vegem el turo de la Morella.

Aleshores deixem el GR 92 i agafem un petit sender que surt a mà dreta i ens porta entre roques i arbustos dalt de la Morella (596 m).

Cim ample i pedregós, amb algun matoll. Disposa d’una gran creu de ferro i un vèrtex geodèsic. Les vistes són extraordinàries. Aporta excel·lents panoràmiques de la façana marítima del Baix Llobregat i del Barcelonès, així com de la Serralada Litoral (Collserola, Montjuïc…) i de la Prelitoral (Montseny, la Mola, Montserrat…).

Després de descansar una mica tornem enrere sobre les nostres passes per dirigir-nos al Puig de les Agulles. Silueta inconfusible per l’arrenglerament d’agulles acinglerades del seu vessant sud-oriental i amb unes enormes vistes del curs final del Llobregat i de la façana marítima. Combinant pistes, corriols i pals indicadors arribem al Puig de les Agulles.

Abans d arribar hi ha una pujada una mica forta. És un turó on no cap molta gent, per tant abans de pujar s’ha de deixar baixar.

Té unes vistes sobre el mar impressionants.

Un cop tornem al camí principal, agafarem un corriol a mà esquerra que ens portarà al Coll de la Clota.

Una creu metàl·lica ens marca l´indret.

Un nou pal indicador ens indica per on anar al Castell d’Eramprunyà. Agafem un sender estret que s’endinsa pel bosc.

Al cap de pocs minuts i dalt d’un turó vegem el Castell.

Actualment està en reformes però es pot veure el que ha sigut.

Està documentat des del 957 i va tenir diverses etapes constructives, entre els segles XI i XIV.

Fins al 1323 va dependre directament dels comtes de Barcelona.Jaume II el va vendre a la família Marc.
Consta de dos recintes, antigament separats per un pont llevadís. El recinte superior era la part més fortificada, mentre que al recinte inferior hi havia la capella, el cementiri i altres edificacions.

Al costat de la fortalesa hi ha l’ermita de Sant Miquel, accessible, sense res a dins, amb la teulada ben conservada.

També hi trobem algunes tombes antropomorfes als voltants de les dues edificacions.

Malgrat que ha patit l’efecte del pas dels segles, continua mostrant-se imponent sobre les valls del delta del Llobregat.

Baixant al pati de l´ermita ens trobem amb un pi de 230 anys.

Sortint del Castell agafem un corriol a mà esquerra amb una forta baixada entre arbustos i matolls que ens portarà fins a Bruguers,

però abans farem una parada al pont de pedra.

L’ermita de la Mare de Déu de Bruguers és un edifici romànic dels segles XI i XII. És un lloc de pelegrinatge. En el seu entorn hi ha diversos restaurants. Aquí nosaltres acabem el camí.

El Sol ens ha perseguit tot el dia i ens fa falta refrescar-nos una mica i preparar la propera sortida.