De nou els Cautoceugos ens posem en marxa. Aquest cop anem: Dídac,German i Alejandro. Anem a fer una ruta circular passant per 3 espectaculars ermites de Montserrat (Sant Benet, Sant Salvador i Santa Anna)

Són les 9 del matí, el dia està ennuvolat i amb força boira. La temperatura ens marca 12 graus, anem ben preparats perquè dies abans hem fet bé els deures. Ens hem preocupat de la ruta a seguir, del temps que faria i a quina hora obrien la cafeteria de Montserrat per prendre un cafè calentet.

Comencem a pujar l’escala dels pobres, són uns 800 esglaons.

A poc a poc anem ascendint, passem pel pas dels francesos i per fi  arribem al desvio. A la nostra dreta Sant Benet, a la nostra esquerra Santa Anna. Ens dirigim al refugi o ermita de Sant Benet. Continuem per uns quants graons més i arribem.

L’ermita està dedicada al fundador dels benedictins, Sant Benet de Núrsia.

Sant Benet és un refugi d’escaladors que poden pernoctar.

Tornem uns metres sobre els nostres passos i surt un camí a la nostra esquerra on hi ha una porta de ferro, en diuen la porta del cel.

La creuem i seguim un camí en constant i forta pujada durant uns 20 minuts.

Per fi arribem a una esplanada on ens trobem amb una antiga església destruïda i a mà esquerra sota d’una balma a la vora d’un enorme precipici hi ha l’ermita de Sant Salvador.

Les vistes serien espectaculars si la boira ens deixés veure.

L’ermita per dins és acollidora, molt neta, com si algú visqués en ella. Expliquen que els visitants de Montserrat anaven a aquesta ermita perquè existia una llum anomenada la llum eterna, custodiada dia i nit per l’ermità que l’habitava.

Després de descansar una mica continuem el camí de tornada a Sant Benet. D’aquí ens dirigim a l’ermita de Santa Anna, la qual l’estan arreglant, ja que només hi ha un sol mur i el camí passa pel mig.

Vam continuar cap a l’estació del funicular de Sant Joan i a continuació baixem a Montserrat. Mentre anem parlant de la nostra propera sortida.