De nou els Cautoceugos ens posem en marxa. Aquest cop anem: Francesc, David, Dídac i Alejandro. Anem a fer el cim a la Roca de Sant Salvador, anomenada també l’Elefant. Està a Montserrat. És un dels cims que forma part del llistat dels 100 cims.

La distància d’anar i tornar des del pàrquing de Montserrat al cim són uns 12 kilòmetres, unes 6 hores amb parades incloses. Té un desnivell positiu de 675 metres i una dificultat tècnica moderada alta. S’ha de tenir una forma física mitja-alta si no vols patir l’últim tram on s’ha de passar per passos aeris exposats i una escletxa molt estreta.
Sant Salvador: 1156 metres
Desnivell de pujada: 675 metres
Desnivell de baixada: 675 metres

Sortim de l’aparcament de Montserrat i anem direcció al centre de la vila per agafar les escales dels pobres. Hi ha unes 900 escales fins Sant Jeroni. Nosaltres ens quedarem a la meitat on es troba la plaça de Santa Anna.

Aquí agafarem el camí a mà dreta que ens portarà fins a Sant Benet.

A un costat del camí ens parem al mirador de la Miranda dels Ermitanys. Des d’aquí es veu l’església de Montserrat.

Continuem fins a Sant Benet, que avui dia està tancat i ningú sap per què.

Travessem una porta de ferro anomenada antigament” La porta de l’infern”

i pugem en ziga-zaga a través d’un corriol molt empedregat fins a les restes de l’antic monestir de Sant Salvador.

Aquí descansem una estona per agafar forces i continuar fins a la Roca de Sant Salvador.

Abans de ser una ermita era una balma

Es té constància de vida eremítica en aquest indret des dels segles XIII i XIV. L’abat Pedro de Burgos (1512-1536) descriu : “está la ermita de S. Salvador muy apacible y de buena vista. Ésta tiene una capilla dentro de una peña y sube la roca sobre ella en grandísima altura y el techo de esta capilla parece de jaspe”.

L’ermita estava situada al peu de la roca de Sant Salvador i, en concret, al peu del qual s’anomena la Trompa de l’Elefant. Ara només queden unes runes i les restes visibles de la cisterna. La balma fou transformada en un oratori dedicat a la Nativitat del Senyor.

L’edifici principal de l’ermita estava custodiat per uns immensos cons que s’aixecaven per tots costats simulant un niu d’ocells.

Al peu d’aquesta ermita foren assassinats el 25 de juliol de 1811 els ermitans P. Picañol i P. Crospis. L’ermita de Sant Salvador fou cremada pels francesos, com totes les altres, el 31 de juliol de 1812, restaurada l’any 1816 i abandonada definitivament el 1821 (aquesta informació apareix a la web de Tot Montserrat i a diferents llibres).

Ens posem els arnesos i el casc per si cau alguna pedra. Deixem endarrere l’ermita i continuem pujant per un corriol bastant estret fins a sortir a una esplanada aèria.

Davant nostre se’ns presenta una paret bastant inclinada. Comencem a pujar grimpant (és bo fer una mica de rocòdrom. Davant d’aquestes situacions ens dona molta confiança).

Continuem per una canal fins a arribar a uns 5 metres del cim. Aquí és on està l’escletxa.

És molt estreta, no és difícil, s’ha de tenir més habilitat que força i també la mà del company que estiri de tu.

Escalem per dins d’una escletxa estreta.

Cim de la Roca de Sant Salvador o L’Elefant: 1.156 m – 100 cims

Per fi som al cim de la Roca de Sant Salvador. És un dels cims més destacats de Montserrat.
Hi ha unes magnífiques vistes. Ens quedem una bona estona.

A la tornada anem rapelant l’escletxa de Sant Salvador. Ja no la trobem complicada, és divertida

I com sempre quan anem baixant, parlem de la següent sortida.