Els Cautoceugos es posen en marxa. Aquest cop van Francesc, David, Kilian i Quim. Van a fer el pic d’Aneto de 3404 metres.
La Maleïda o pic d’Aneto és el pic més alt dels Pirineus i de l’Aragó. La seva altitud és de 3.403,5 metres. Al seu cim s’hi va instal·lar una creu de ferro de bona mida i una imatge de la Mare de Déu del Pilar, patrona d’Aragó.
Sortint de Benasc en direcció a Llanos de l’Hospital. En uns 5 km veiem a la dreta la indicació Senarta a la Vall de Vallibierna.
Deixarem el cotxe al Plànol de Senarta perquè des d’allà surt una pista forestal de terra que en 9 km ens deixa al Refugi de Pescadors (el 27 de juny comença la prohibició de pujar amb cotxe i podem agafar l’autobús que fa el servei d’anada i tornada fins al 13 de setembre).
S´agafa l’autobús fins al pont de corones aprop del refugi de pescadors o de Coronas.
Un cop allà es continua caminant fins l´éstany del mig de Coronas.
Aquí van plantar la tenda i fer nit. A les 6 del matí s´aixecaven per esmorzar i continuar pujant.
El desnivell del dia anterior era de quasi 800 metres. Continuen fins al pas de coronas.
Aquí comença la glacera. Es posen els grampons i agafen el piolet i la corda. Continuen pujant. La glacera està en molt mal estat. La neu està dura. Costa de clavar els grampons i el piolet. La temperatura és molt baixa i la boira els envolta, però la decisió estava presa ” fins al cim”.
Arriben a l’antesala del pas de Mahoma. Un petit cim on la gent s’espera per atravesar-lo.
Les roques estan gelades, amb una mica d’aigua neu per damunt. Fan una cordada i comencen a passar
És un pas que no és fàcil ni difícil només s´ha d´estar atent a on es posen les mans i els peus per atravesar-lo. Arriben per fi al cim.
La satisfacció és immensa.Han fet cim.
La boira era l’únic entrebanc en aquell moment. No els deixava veure molt bé tot el gran espectacle fantàstic i espectacular de les vistes de les muntanyes de l´entorn.
La boira es feia cada vegada més densa i era l´hora de tornar. A poc a poc i amb tota la cautela possible anem baixant i parlant de la nostra propera sortida.
Molt bon relat Àlex. Ets un mestre narrador. Moltes gràcies!!