Una vegada més els Cautoceugos ens posem en marxa. Aquest cop anem amb la Núria, Sandra, Neus, Jordi, Francesc i Alejandro. La Núria és la primera vegada que ve amb nosaltres i és tota una corredora de fons amb un gran esperit muntanyenc i aventurer.
Aquest cop tornem a Montserrat per donar un repàs amb més profunditat a les ermites
Són les 9 del matí. Aparquem els cotxes a l´esplanada de Montserrat i ens preparem per començar. La temperatura és de deu graus però el sol ja ha sortit.
Enfilem la pujada pel costat del funicular de Sant Joan.
Arribem al primer desviament cap al mirador de la creu de Sant Miquel. Les vistes són impressionants.
De tornada passem per l´ermita de Sant Miquel i poc a poc ens enfilem per una pujada amb bastant desnivell fins arribar al replà de Sant Joan o també anomenat Plà de les Taràntules.
Des d´aquí agafem el camí a mà esquerra i a uns 200 metres enrera d´una corba ens surt el camí de pujada a l´ermita de Sant Jaume. De mica en mica ens apropem fins davant d´un mur.
L´últim tram és una mica feixuc, però en un tres i no res estem a dalt.
L´ermita encara conserva restes de la casa i un pou d´aigua
Després d ´una mica d´exercici tornem al camí principal i anem a San Onofre passant per Sant Joan.
El passat i el present de Sant Onofre.
Les vistes són fantàstiques.
Aquí antigament hi havia un hotel que es deia Sant Joan i tenia piscina climatitzada dins.
Des de San Onofre agafem unes escalinates que ens porten a l´ermita de Santa Magdalena. Aquí únicament queden les restes d´un pou d´aigua i unes ruïnes de la paret principal.
Continuem pujant fins la Magdalena superior i al costat d´aquesta es troba el Gorro Frigi. Just a mà esquerra està la canal que ens conduirà a l´ermita de Sant Martí.
Poc a poc anem descendent i ens anem agafant a les arrels dels arbres i dels matolls. La baixada té un desnivell bastant accentuat però amb una mica de precaució es gaudeix moltíssim.
Per fi arribem a l´ermita.
És fantàstica, és extraordinària i està molt ben cuidada.
És tot un èxit, hem aconseguit fer les 7 ermites.
Cadascuna té una peculiaritat diferent.
Ara ens queda la tornada. S´ha d´anar a l´altra costat de la muntanya per una canal amb una forta pujada repleta d´arrels i arbres.
Un cop a dalt ens trobem amb unes cordes una mica passades per fer la baixada. Però el nostre company Francesc , sempre ben equipat, treu de la seva motxilla unes cordes noves i les substituïm per les velles. La baixada és molt més segura i divertida. Les cordes les deixa allà per futures generacions que també puguin fer una baixada més trànquila i segura. Gràcies Francesc per les cordes.
Un cop abaix, ja sortim al camí de San Jeroni i tornem a l´esplanada de Sant Joan per dinar.
Mentre dinem ja estem pensant en la següent sortida.
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿ Pot ser el Pic del Canigó ????????????