Els Cautoceugos ens posem en marxa. Aquest cop anem a fer nit a l’ermita de Sant Antoni a Montserrat. Som el Francesc, David , Didac, German i Alejandro.
Sant Antoni era considerada com la més solitària de totes les ermites i un dels racons més bonics de tot Montserrat amb unes vistes aèries fantàstiques del Cavall Bernat. A finals del segle XV va ser restaurada i ampliada per l’abat Cisneros.
L’ermita està a 1100 metres d’altitud i a 2 hores i 30 minuts caminant des de Montserrat.
Aquest matí la boira i la pluja ens acompanyen en tot moment.
Comencem pujant per les escales dels pobres fins a trobar el camí de Sant Jeroni.
A dalt d´un turó un ramat de cabres ens desvia una mica de la ruta. ( Les cabres existents a la Muntanya de Montserrat es van introduir l’any 1995, constituint actualment una població d’unes 200 aproximadament).
Ens desviem seguint unes marques grogues fins arribar sota el Serrat de les Onze Hores. A partir d’aquí agafem una forta canal força dificultosa que ens portarà a Sant Antoni.
L’esforç ha merescut totalment la pena.
Les vistes són extraordinàries.
El Cavall Bernat el tenim a tocar quasi amb els dits.
Deixem les motxilles dins el refugi. Aquest està format per dues sales, una equipada amb estufa, taula i tarima de fusta per dormir i l’altra sala només té una tarima de fusta.
La boira s´ha disipat i ha deixat de ploure. El temps s’ha parat, semblava que estiguéssim a Shangri-La.
Després de dinar i descansar una mica, el Francesc i el David ens ensenyen a fer ràpel per la muntanya fins que es fa fosc.
Les vistes a la nit són fantàstiques.
A les 5.45 del matí ens toquen diana com a la mili per anar a veure el despertar del dia. Així que amb frontals, llanternes i roba d’abrigar comencem a pujar pel darrera de l’ermita a través d’uns tallats a la roca i de mica en mica i agafant-nos a les arrels arribem al cim de l’agulla, una petita esplanada penjada a l’abisme amb unes vistes espectaculars.
Estem per damunt dels núvols, podem caminar per damunt d’ells.
Les llums dels pobles adjacents ens acompanyen i la música de fons dels mòbils del German i del Didac ens transporta per uns moments a una altra dimensió.
Un cop hem tornat a la terra baixem cap al refugi i ens preparem un bon esmorzar. Recollim les coses i fem la motxilla per tornar a la civilització
La pluja i la boira s´han esvaït i el sol vol tornar a sortir.
La Muntanya de Montserrat és màgica.
Bon dia nois,
M’agradaria visita l’ermita de Sant Antoni, sabeu si cal demanar cap permís a l’Abadia de Montserrat? L’ermita te porta amb clau? Es porta cap registre o es possible pujar i trobar-te que està ocupada per altres persones?
Moltes gràcies per l’ajuda. Els vostres video i fotos són fantastiques.
Una abraçada,
No, es un refugi lliure, la gent el cuida pero no te clau ni cal demanar cap permís. Intenteu aportar llenya seca si heu de fer foc a l’estufa. Cal anar aviadet per pillar puesto perque shi queda a dormir qui vol, es comparteix puesto. Hi ha dues estances. A sobre l’ermita hi ha una petita esplanada on es podria acampar o fer vivac tranquilament. Trobareu estris de cuina. Hi ha un pou on rentarlos pero no es potable.