De nou els Cautoceugos ens posem en marxa però aquest cop anem a fer un sopar a la Mola.Serà de nit amb llanternes, frontals, aventures i misteris del lloc que l’envolta i com a recompensa gaudirem d’unes fantàstiques vistes i un gran sopar.
Segons la llegenda: trobant-se els monjos amb pocs mitjans de vida i havent-se de mantenir en un lloc tan solitari com és la Mola (a la muntanya de Sant Llorenç de Munt), van sol·licitar al bisbe de Barcelona el favor de poder cercar un altre lloc de la plana per instal·lar-s’hi i continuar la seva obra de comunitat i religió. El bisbe, davant les raons de l’abat, va autoritzar el trasllat, imposant-los, però, una sola condició: podien situar-se on volguessin, però no podien creuar cap riu ni torrent baixant de la Mola.
Els monjos, bons coneixedors dels voltants i de l’orografia de la zona de Sant Llorenç, van acceptar la condició imposada i, un bon dia, van emprendre el camí cap a la plana. Al cap de sis hores de marxa, i complint l’ordre de no travessar rius, torrents ni rieres, es van presentar a Sant Cugat del Vallès. Aquí van donar per acabada la ruta.Tot seguit, van fundar el monestir que ha estat en tot moment una de les millors joies religioses catalanes.En el transcurs dels temps, els monjos van tornar al cim de la Mola i van començar la gran edificació monàstica que actualment encara es manté ferma i és part del paisatge. Des de llavors, d’aquell retorn, van quedar lligats a la comunitat de pares benedictins de Sant Cugat (Vergès 1973, 206-207).
L’estructura de l’església no ha patit cap transformació que alteri la seva concepció primitiva. És una còpia exacta, però a la meitat de mida de l’abadia de Sant Cugat.
El camí dels Monjos està senyalitzat amb marques de sender de petit recorregut. Es tracta del sender PR-C31, que fa el recorregut següent: Sant Cugat del Vallès, Sant Domènec, Can Camps, Can Parellada, Can Torres del Mas, Santa Magdalena del Puig Barral, Matadepera, coll de les Onze Hores, Horts dels Monjos i Sant Llorenç del Munt
Deixem aparcats el cotxe al carrer Vista Alegre on es pot veure el Cavall Bernat davant vostre, una mola de pedra ideal per a escaladors.
A partir d’aquí neix el camí que ens portarà fins a dalt de tot de la Mola. El corriol, encara que no té pèrdua, està senyalitzat amb les marques vermelles i blanques del PR-C 31.
El recorregut fa una pujada constant durant el primer centenar de metres. S’agraeixen les primeres vistes que trobem sobre les poblacions de Terrassa, Sabadell i les muntanyes més allunyades del Montseny els Cingles de Bertí i Montserrat.A poc a poc anem pujant i cada cop es va fent més fosc.L’ascens es combina mitjançant corriol i algunes zones amb escales fetes sobre la roca del terreny.Les vistes són espectaculars. Al fons les llums de les ciutats es comencen a encendre i formen una catifa de llums nadalenca.
Un cop arribem al cim ens trobem amb el Monestir de Sant Llorenç de Munt,de l´ època del romànic del segle XI.També hi ha una taula geodèsica d’orientació, just davant del Monestir, per reconèixer els cims més importants del nostre voltant: el Montseny, el Montnegre, els Cingles de Bertí, Montserrat, la Serra d’Ensija i molts més.
Al costat del monestir hi ha una petita capella amb dues tombes a la paret del contrafort.
Doncs bé, des de l’abril del 1995, un grup d’investigadors intenta que s’estudiïn les restes òssies que es troben dins d´aquestes tombes i que -segons els investigadors- van poder pertànyer a un estrany i gegantí saure que va viure a la muntanya fa una mica més d’un mil·lenni. Pel que sembla, la presència d’aquest sauri ha quedat registrada fins i tot a la toponímia del lloc. Així, al nord del monestir podem veure el camí que porta fins al paratge conegut com el canal del Drac, a l’interior del qual hi ha una cova amb un fil d’aigua que forma un petit estany, actualment en ruïnes.
Per fi anem a sopar al restaurant del monestir. És un lloc molt acollidor amb grans finestrals amb unes excel·lents vistes i una xemeneia.
Aquí cuinen grans plats de la gastronomia catalana.
Cal dir que el sopar va estar molt bé i atesos excel·lentment per la gent d’allà.
A la tornada les llums dels frontals i les llanternes ens il·luminaven el camí sense cap problema. Al fons les llums de Terrassa i Sabadell ens acompanyaven i com sempre anàvem parlant de la nostra propera sortida i també d´algún altre sopar a 2000 metres.