Una vegada més els Cautoceugos ens posem en marxa. Aquest cop anem amb l´Anna, Núria, Marta,Cristian, Francesc i Alejandro.

Anem a fer una ruta circular per les ermites de Montserrat, amb el següent itinerari: Monestir de Montserrat, Escales dels Pobres, Pas dels Francesos, ermita Sant Benet, ermita Sant Salvador, ermita Trinitat, ermita Sant Dimes i l´ermita de la Santa Creu, tornant després al monestir de Montserrat.

Ens dirigirem a la Plaça de Montserrat  on hi ha una gran font i l´estatua de l´Abad Oliva, fundador de Montserrat.

Aquí començarem la ruta.

Sortint de la Plaça agafarem direcció Sant Jeroni, camí ben marcat,anomenat el camí dels pobres.

Són uns 750 esglaons.

De mica en mica anem pujant fins a un pas molt estret i amb uns esglaons molt petit, és el Pas dels Francesos (és una canal entre dues agulles petites). Aquest pas rep aquest nom perquè va ser el que van utilitzar les tropes franceses per atacar el monestir durant la Guerra del Francès.

A continuació arribem a la plaça de Santa Anna on veurem un pal amb indicadors. A mà dreta Sant Benet i a mà esquerra Santa Anna. Ens desviarem un moment a la dreta per veure l’Ermita de Santa Anna.

A continuació anem a Sant Benet. Aquí deixarem el camí de Sant Jeroni, agafarem un corriol que ens porta a un mirador fantàstic.

Les vistes són extraordinàries i la boira va pujant molt lentament. Seguim el sender i a poc a poc ane­m guayant alçada. Els esglaons no s´acaben mai.

Més endavant hi ha un petit desviament que ens porta a l’Ermita de Sant Benet. Sant Benet es creu que fou edificada entre 1530 i 1536 per tal de completar un circuit de cinc ermites (Sant Dimes, Santa Creu, Sant Benet, la Trinitat i Sant Salvador) evocadores de les cinc llagues de Jesús. La visita de les cinc ermites concedia les indulgències de les basíliques de Roma. Fou ampliada l’any 1562 per l’Abat Garriga.

Retrocedim fins la sendera de nou i seguirem el sender direcció Sant Salvador. Passarem un mur de pedra per una porta, seguirem el sender fins arribar a l’Ermita de Sant Salvador al peu de la Roca de Sant Salvador i la trompa de l’Elefant, al costat de la Mòmia.

És la més alta de la ruta, ja que passa dels 1.000 metres sobre el nivell de la mar.

També és coneguda com l’ermita de la Transfiguració. La seva existència es troba documentada des dels primers anys del segle XIII. Hi ha una balma que formava part de l’ermita antiga.  L’any 1812 va ser destruïda per l’exèrcit francès, quatre anys més tard va ser restaurada i es va utilitzar fins al 1821.

De baixada i a uns 100 metres surt un petit camí que ens porta fins l´ermita de la Trinitat.

De totes la Santíssima Trinitat  era la més gran. Es pensa que fou reedificada per l’ermità Bernat Boïl (1480-1492) abans d’embarcar-se en el segon viatge de Colom. Donades les seves característiques de major habitabilitat i comfortabilitat tenia nombrosos estadants dels monestir: monjos, llecs i escolans, i algun hoste (tal com podeu llegir a la crònica històrica de Jordi López). Això va provocar alguna observació dels visitadors benedictins que criticaven la relaxació de la vida claustral quan es feia estada en aquesta ermita. Laborde (1806) (citat per Jordi López) diu que aquesta ermita es podia comparar, en quan a bellesa, a les belles cases de camp de l’entorn de Florència. Era una ermita molt visitada i apreciada.

La Guerra del Francès va destruir totes les ermites.

Des de la Trinitat, seguim el camí en direcció est. A la fi de la sendera podem veure les dues últimes ermites de la ruta, tot i que no podem entrar a cap d’elles.

Des del Pla de la Trinitat, veiem des dalt d’un serrat l’ermita de Sant Dimes encaixada dins d’una escletxa. Aquest ermita va ser construïda sobre un antic castell medieval.

Hi ha restes de l’antiga ermita en bon estat de conservació. Les restes estan consolidades i encara que estiguin embrossades es poden apreciar passos i restes del Castell de Marro.

Al costat a mà dreta hi ha l´ermita La Santa Creu, que està sent remodelada en l’actualitat. En les descripcions  d’aquestes ermites es descriuen tres cisternes. En l’ermita de la Santa Creu visqué l’ermità Benito de Aragón.Fou destruïda el 17 de maig de 1810.

Després de descansar una mica, agafem forces per la tornada. Pel camí anem pensant en la propera sortida.