De nou els Cautoceugos ens posem en marxa. Aquest cop anem: Anna, Cristian, Francesc, David, Dídac i Alejandro. Anem a fer la ruta del Tagamanent.
Hem fet un altre dels 100 cims. Anem pel tretze (Tagamanent: 1056 metres).
Des de Barcelona agafem la C17 fins al Figaró.
Iniciem l’itinerari al poble del Figaró.

És una ruta circular de 22,52 quilòmetres de dificultat alta, donat el seu fort desnivell del 78%.
S’ha de tenir un fons físic mig-alt, perquè d´això dependrà el temps de l’excursió.

Agafarem la pista forestal a la sortida del poble, en un pont per sobre de la riera de Vallcàrquera.

Avançarem en aquest tram inicial seguint la riera, per un sender realment bonic, endinsant-nos a través d’un bosc de pins,alzinesi roures.

Sortim a una pista forestal, girem a mà esquerra i continuem el camí passant per diverses masies fins a trobar-nos un cartell que ens indica la direcció del Tagamanent.

El camí és de terra, estret i amb una forta pujada  pedregosa.Agafem aquest sender,que ens portarà  fins al restaurant Bellver seguint sempre unes tímides marques grogues a les roques.

Al darrera està el Turó del Tagamanent

Un cop a dalt de tot, ja veiem el restaurant Bellver( l´edifici es remunta al segle XI o XII, encara que la primera referència que tenim d’ell data de 1374. Actualment convertit en restaurant  i centre d’informació del parc natural. És la porta d’entrada al Pla de la Calma.)

Aquí parem una estona per esmorzar acompanyats d´un gatet fantàstic el qual també esmorzava amb nosaltres.

A continuació seguim per un petit corriol fins a la falda del Tagamanent anomenat Collet del Martí. Enfilem una petita senda fins a  d´alt. La pujada és suau.

El Turó del Tagamanent és una muntanya de 1.056 metres que es troba al municipi de Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental. Al seu cim hi havia el Castell de Tagamanent, ja esmentat l’any 945. El castell estava sota el domini dels comtes de Barcelona. Actualment hi ha l’església de Santa Maria, un edifici romànic del segle XII amb moltes modificacions posteriors.

Aquesta església se cita per primera vegada l’any 993, quan el Comte Borrell li cedeix el ple domini d’uns béns propers i torna a citar-se de nou en 1009 per la cessió d’uns condominis pel comte Ramon Borrell.

Des d’aquest moment, el temple va anar canviant de propietaris entre comtes i abats, fins i tot es va arribar a cedir al monestir de Santa Fe de Conques al Llenguadoc, encara que aquesta cessió no va acabar de realitzar-se, passant a mans del monestir de Sant Pere de Casserres, proper a Vic, per tal d’establir una comunitat regida pels seus monjos, tot i que de nou, els projectes de futur van desaparèixer a causa de la decadència de Casserres.

A partir del segle XV, l’església ha sofert diverses modificacions i afegits. Per la seva part romànica només queden els murs que formaven una única nau coberta amb volta de canó apuntada i reforçada per arcs torals.
Se sap que els comtes de Barcelona al voltant de l’any 1009 disposaven d’una habitació-residència al castell.

Després de descansar una bona estona i gaudir de les magnífiques vistes sobre els pobles de Tagamanent, el Figaró, Aiguafreda i també de les muntanyes que envolten el cim, com la carena del Bellit i el serrat dels Llenyaters, el Pla de la Calma, el Matagalls i els Cingles de Bertí, agafem el camí de baixada cap al Figaró.

De tornada a Figaró i com sempre comentem la nostra propera sortida.