Las vías ferratas de Priego se encuentran en las hoces del río Escabas, en el término del pueblo de Priego, en el kilómetro 31 de la CM-2023.

Nivel de Dificultad: La vía ferrata de Priego se divide en dos recorridos de diferente dificultad, el recorrido de Las Buitreras de dificultad K4 y El Estrecho de nivel K3.

Es una completa vía ferrata que combina distintas técnicas de progresión vertical y horizontal sobre grapas y peldaños de hierro, puentes equilibristas sobre finos cables de acero, movedizos puentes colgantes de listones de madera y siempre sobre espectaculares vistas a todo el pronunciado desfiladero del río Escabas.

La vía se inicia con un tramo vertical de unos 40 metros que tiene una barriga en la mitad superior. Esto nos obliga a hacer trabajo de brazos.

Llegando a los 40 metros de altura de la carretera la vía es horizontal y expuesta hasta el final.

Va superando diferentes salientes del risco con cortos pasos equipados y 5 puentes, 3 tibetanos y 2 pasarelas de madera de 8 y 25 metros la más larga.

En todo momento las vistas a las hoces y al vuelo de los buitres nos acompañarán.

Un descenso vertical equipado con 8 grapas nos deja en la pasarela de madera. Es un poco estrecha pero con un pasamano de cable de vida nos llevará al final de la vía ferrata.

Al encontrarse en una zona de excepcional valor natural, las vías ferratas se suelen cerrar todos los años unos meses desde febrero hasta julio por la nidificación de aves en la zona. Esta regulación se realiza por parte de los agentes medioambientales, que evalúan el estado de nidificación y según el mismo ordenan la apertura de la ferrata cuando ya no existe impacto para las aves.

Informarse bien antes de ir.

Las vías ferratas son una experiencia muy divertida y gratificante pero para que así sea tienes que saber primero tu estado físico, no tener vértigo, ir siempre acompañado de un monitor o alguien que sepa más que tú y por supuesto empezar por la más fácil (K1). La de máxima dificultad es la K6 y se llega con el tiempo y una muy buena preparación.

El cartell indicatiu ens informa que la dificultat màxima de la Via és de K3.
Durada: de 2 a 3 hores.

Són dues hores de màgia. 120 minuts perquè gaudeixis no només del plaer de fer un recorregut excepcional sobre granòfir volcànic, sinó també de contemplar unes vistes fantàstiques de Ribes de Freser.
Una aventura amb el toc d’adrenalina just per viure l’emoció de la verticalitat.
Iniciem el recorregut al carrer Bonavista, darrera de l’Ajuntament de Ribes de Freser,on  surten unes escales que arriben a un caminet que ens porta fins a sota de la Roca de la Creu. En aquest punt comença el tram de la Via Ferrada, que té un pont de mico de 14 metres, i un pont tibetà de 18 metres entre altres.

Al començament ens trobem amb una paret quasi vertical del Roc de la Creu, però un cop estem al mig de la pujada no és tan forta com semblava.

En arribar a dalt trobem la Creu i crestegem fins a la bandera. Després de la Creu el recorregut es fa més fàcil i té molts punts per poder reposar.

Creuem la bandera i destrepem uns metres, per creuar per un petit pont de travesses de fusta.
Un cop creuat tornem a pujar.

La via va crestejant amb petites pujades i baixades, fins a arribar a un pont nepalí.

Si no es vol creuar, es pot baixar per la via equipada que tenim al costat.

Nosaltres continuem pujant fins a un pont tibetà de 18 metres,

igual que l’anterior pont es pot destrepar per una via que tenim al costat.

Continuem la pujada fins al turó del Castell.

La baixada la farem seguint el camí amb marques blaves que ens porta fins al carrer Cerdanya i la plaça de l’Ajuntament.

Hem trigat aproximadament 3 hores. L’adrenalina ens va pels núvols. La satisfacció és immensa. Ara volem reposar forces,  mentre anem pensant en la propera sortida.

Passarem per la Foradada, la Cadireta, el Coll del Port , el Portell Estret,  Refugi Vicenç Barbé  i de nou Can Massana.

Durada: 6 h i 20 minuts

Desnivell: 543 metres

Altitud:1117 metres

Via semiferrada
Com arribar-hi: en cotxe, Autovia A-2 de Barcelona a Lleida. Encreuament de les carreteres comarcals BP-1101 del Bruc a Manresa i carretera BP-1103 de Can Massana a l’Abadia de Montserrat.

Sortim de Can Massana direcció al Monestir de Montserrat per la pista. Passem per un parell d’encreuaments de camins ben indicats.

Estem al Coll de Guirló.  Més endavant, ja  veiem la Roca foradada i la cadireta. Continuem i ens posem sota de la Roca Foradada.

Des d´aquí surt un camí que s´ enfila cap amunt. Les vistes són extraordinàries.

Tornem al camí principal i a uns 100 metres  hi ha un pal indicador cap al Coll del Port a mà dreta. Comencem una forta pujada entre boscos.

Un cop a dalt ens  trobem  amb una important  cruïlla de camins i un altre pal indicador.Un camí s’enfila tot seguit per anar a la part occidental del massís, l’Enclusa, per iniciar la travessa dels Frares; un altre avança cap al Montgròs, un altre porta al refugi Vicenç Barberà i l´altre cap al Portell Estret, que és on anem.

Aquesta ruta és més complicada perquè és d´una dificultat més alta. Hi ha passos amb cadenes i cordes.També algunes canals que en alguns trams fan falta cordes i arnés. En general és una semiferrada.

A poc a poc arribem a la canal estreta i vertical que separa el Frare Gros del Portell Estret. És d´un quart grau.

Pugem per la seva canal complicada i molt estreta. Si ha plogut dies abans, no és recomanable fer-la

Un cop a dalt les vistes són fantàstiques.

De baixada agafem el camí al refugi Vicenç Barbé.

Aquí parem una bona estona per agafar forces i a continuació passem per la Portella i anem a sortir a Can Massana.

De tornada ja anem pensant en la propera sortida.

Anem a fer la via ferrada de la Cala del Molí (Sant Feliu de Guíxols).El fet que sigui l’única via del món equipada sobre el mar la fa de les més visitades i atractives.

És una via senzilla però amb uns graus de dificultat diferents segons els trams que anem fent

Comencem desgrimpant per un tram de roques on hi ha un cable de vida, fins arribar a un escull de roques allargat  damunt el mar que anirem flanquejant per la dreta.

A poc a poc i arran de l´aigua ens trobem amb un pont de fusta i a continuació amb un pont nepalès.

És un recorregut horitzontal amb alguns passos complicats com ara el pas una mica més endavant anomenat de la Prenyada, que s´ha de passar per una roca que fa panxa i el cos  ha d´adoptar una posició amb forma d´essa.

Després d’alguns passos més senzills ens trobem amb un mur d´uns 25 metres verticals i que ens porta amb un altre pont tibetà d´uns 30 metres de llargada.

D’un en un enfilem la paret vertical i creuem el pont sobre el mar. Cal dir que tan a l’inici com al passar el pont hi ha sortides de la ferrada.

Amb dues hores i mitja hem fet la ferrada. Anem una mica cansats i ara és l´hora d´agafar forces.

Mentre  dinem anem pensant en la propera sortida.

Os proponemos un fantástico recorrido junto al río Júcar, en pleno parque natural de la Serranía de Cuenca.

Como hace pocos meses que está montada y es de nivel K3 y K4 decidimos buscar unos guías oficiales. Nos hablaron de Júcaraventura(https:// jucaraventura.es) Unos profesionales como la copa de un pino. Para 8 personas vinieron dos guías, con una profesionalidad ejemplar y una gran paciencia. La gente habla muy bien de estos profesionales. Además hacen barranquismo, piragüismo, espeleología, paintball y vías ferratas.Telef: 662697099 Villalba de la Sierra

La duración es de 2-3 horas.

Empezamos bordeando por una pared lisa y a nuestros pies el río Júcar.

Poco a poco vamos cogiendo un poco de más altura, hasta una tirolina de más de 30 metros la cual nos conduce hasta el otro extremo de la pared.

El lanzarse en ella es emocionante.

A continuación pasamos el estrecho del barranco hasta alcanzar un saliente hecho de madera para descansar. Hasta aquí es el K3.

El que quiera salirse hay un camino que lo conduce otra vez al parking. Los que continuamos hacemos el K4.

Ascendemos verticalmente con varios desniveles hasta la cima de la montaña el Ventano del Diablo. Los pasos aquí son algo más técnicos y más divertidos.

En ella nos encontramos con dos puentes tibetanos y un puente de monos.

Las vistas son extraordinarias y la adrenalina también.

Nos ha llevado casi tres horas, sin prisas y disfrutando en todo momento del entorno.

Había  buitres, águilas y el rio Júcar a nuestros pies.

Sin los guías profesionales no hubiéramos apreciado este entorno maravilloso de la Serranía de Cuenca.

Gracias por vuestra labor.

Situada a Ribes de Freser. És una via ideal per a iniciar-se en les vies ferrades.
El cartell indicatiu ens informa que la dificultat màxima de la Via és de K3.
Durada: 2 a 3 hores.

Iniciem el recorregut al carrer Bonavista, darrere l’Ajuntament de Ribes de Freser, surten unes escales que arriben a un caminet que ens porta fins a sota de la Roca de la Creu. En aquest punt comença el tram de la Via Ferrada, que té un pont de mico de 14 m, i un pont tibetà de 18 metres entre altres.

Al començament ens trobem amb una paret quasi vertical del Roc de la Creu, però un cop estem al mig de la pujada no és tan forta com semblava.

En arribar a dalt trobem la Creu i crestegem fins a la bandera. Després de la Creu el recorregut es fa més fàcil i té molts punts per poder reposar.

Creuem la bandera i destrepem uns metres, per creuar per un petit pont de travesses de fusta.
Un cop creuat tornem a pujar.

La via va crestejant amb petites pujades i baixades, fins a arribar a un nou Pont Nepalí o de mico (aquest ja és molt més llarg).

Si no es vol creuar, es pot destrepar per la via equipada que tenim al costat.

Aquí les vistes són fantàstiques

Nosaltres continuem pujant fins a un pont tibetà de 18 metres, igual que l’anterior pont es pot destrepar per una via que tenim al costat.

Continuem la pujada fins al turó del Castell. La baixada la farem seguint el camí de Sant Cristòfor, que ens porta fins al carrer Cerdanya i la plaça de l’Ajuntament
Hem tardat aproximadament 2 hores. L’adrenalina ens va pels núvols. La satisfacció és immensa. Ara volem reposar forces i mentre anem baixant , anem pensant amb la pròxima sortida.